Quart sonet estrambòtic

 Partiré vers l’horitzó desdibuixat

Cercaré arreu ports més llunyans i bruts

Tavernes i bagasses cataus volguts

Repòs lleuger d’un camí tan arrauxat

Penitent fatigat com pelegrí

Pols i pedra en el camí petjaré descalç

De palaus i temples no aniré a l’encalç

Hi entraré però com burleta Arlequí

Lloaré la dolça i tendra innocència

Que pugui adquirir al més nefast bordell

Car n’és llur més veritable essència

L’abrusador desig urpint-me la pell

Espletant des de la més fonda entranya

Emergint sense aturador ni cinyell

Així faré amb manya

Car sense cap falòrnia així jo sóc

Entre els déus i l’infern visc: arreu i enlloc