Sisè sonet estrambòtic

Duus armadura d’aigua acolorida,

un dibuix tatuat protegeix ta pell

Colpint amb ritme intens l’esmolat cisell

esbrava la por que et té escruixida

Una pluja inventada dolça i suau

llaura damunt ton front de pedra grisa

solcs enfrontats al temps que tot ho allisa

fugisseres ferides, orgull del brau

Uns rierols de tendresa reguen temps buits

des d’imponents cims fins mariners sorrals

Camins que s’encreuen en erms compartits

Dibuix d’un rostre que no tindràs jamai

muda alegria de ser amo i senyor

d’un univers enter, d’un eixorc espai

Res no dura per sempre

i poc a poc es va esquinçant el valor

cercant, llunyanes, les deus de tots els mals