Només hi ha una raó:
I, com deia algú, amb poques paraules n'hi a de sobres.
Mentre, la difícil empenta:
Em retrobaré, malgrat tot.
Amb el monstre que em corca
Deforme als teus ulls
Que son els ulls de quasi tots
Ajassat en una cambra malva
Travessada per estels a milers.
Làmpades de roges fluorescències
Lava dessota mantellines de dol
Fins esgotar el color i l’encís
De tots els meus pinzells
Que s’untaven assedegats
En sòls indecisos i tremolosos
Hi ha ombres que s’arrosseguen
Sense cos que les mestregi
Capbussar-me dins un somnis
Sense adonar-me que al bell mig del
club dels romàntics
Es declarava desplegant banderes
Una trista epidèmia de sífilis
Centres de gravetat esmicolats
Per sagetes de vidre i pedra
I, ja em sap grau, però ...
S’han esgotat les disfresses
En aquesta botiga de mala mort
On no resten res més
Que quatre plànols ratats
