martes, 30 de abril de 2019
VIII
Vols fer teu el que no et pertany:
tots els
cossos i somnis
totes les
paraules i desitjos
el
temps
que oblides i el que potser esdevindrà.
el record que no et deixa viure,
l’avui que voldries
mort
i el camí
incert que trepitges
amb recança i temor.
Marciràs les veus i els besos
dels llavis més
tendres i delerosos.
Els teus somnis que esdevindran d’una foscor espessa,
t’ofegaran la glòria
erma i incerta
i amb l’esguard aterrit i fugisser
t’abraonaràs damunt la teva esbalaïdora solitud.
lunes, 29 de abril de 2019
VII
Un sudari d’ignomínia s’estén damunt la Vella Terra
fantasmal i glaçat com matinada d’hivern
tesat per unes mans d’or engalanades
les de la mort eixorca i el rancor famolenc
encomanadissos
com la por traïdora
temuts
com la pesta inevitable
amagant legions uniformades d’esguard inexistent
que enlairen
l’esfereïdor clam
d’una
impotència abaltidora
d’un
amor esmorteït
d’un
somni esdernegat
d’un
deler mortalment ferit
Un sudari de tristesa ens amaga la Lluna jove
A poc a
poc el foc s’apaga
mentre
el cos se’ns torna de pedra freda.
Ja no hi ha joc. Només quietud endormiscada.
domingo, 28 de abril de 2019
sábado, 27 de abril de 2019
III
La buidor
Com una distància immensa
va creixent entre dos cossos
que viuen sense manyagues,
sense llàgrimes ni raons,
sense somriures,
sense passions.
Les mirades es perden, fugívoles
cercant calideses espurnejants
entre nits massa fosques,
entre solituds d’altres ulls
En el buit no hi ha paraules
Ni tampoc tènues il·lusions
Tan sols llunyans miratges
Que voregen un esglai infinit.
Tan sols somnis que es trenquen
en
desvetllar-se el dia gris.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)