XVI

Torno a casa.

Les branques dels vells roures

basteixen un abrigat refugi

i, junt amb el vent,

bressolen el camí antic i polsós

que descobreixo cada vesprada.

Podré avui com tantes vegades

besar el xiuxiueig lluminós

que amb una salutació amorosa

em regala ma dolça companya?

Podré amb una sola abraçada

acollir els esguards espurnejants

dels infantils esperits que amb sa tendresa

abranden mon cor defallit?