Segon sonet etrambòtic

Tènue mosaic d’aigua i llum bellugadís

Braços frèvols lluitant desemparats

Oratge farcit amb colors esfumats

En la foscúria un trenc d’aspre desencís

Les paraules suren en un mar incert

acaronant móns amb cants desnerits

La veu s’escola malgrat l’atapeït

fullam que crema dessota el cel obert

La terra vomita, roents, ses passions

i el sol amaga missatges venials

rere la silueta de mil horitzons

Quin trencadís pacient haurem de refer

començant per engrunar els vells setials

Creua el mirall vella barca amb nou remer

Quina tendra manyaga!

Serà una mortalla el teu primer vestir?

Nou nat desnuat corre i vola fins morir