Tercer sonet estrambòtic

Sura en l’atmosfera una esperança

Les malediccions i els bruixots, llurs autors

han pres el camí de l’oblit. Ja són morts

i canten els poetes sense recança.

El lloc ocupat pels déus resta buit

Contempleu els eteris palaus en runes

Ni de llur record en guardem engrunes

Pobre i trist miratge que ens havia seduït

Prenem altra vegada camins i eines

Fruïció i deler seran del tot nostres

També pors i dols: són les nostres feines

Llurs durs senyals ens escriuen en els rostres

Ens farem, amb tot de braços nuats, redós

Somrís i esguard d’amor franc seran mostres

I si l’enteniment no és clos

El que no hem tingut mai més enyorarem

Car entre somni i somni també viurem