XXIII

Quan al migdia fa un bon sol

            i t’arriben olors que et penetren el cos

potser hi haurà nit de lluna i estels

i en algun lloc faran una festa encesa

Papallones blanques

            o taronges o grogues espolsaran les ales

deixant que s’assoli l’argent brillant

als cabells d’algun noi amb ulls curulls

                        de records blaus

que et parlaran de sorra humida a la platja

                        acaronada una boirosa nit d’hivern

I de noies que han vingut però ja no hi són

De tardes de diumenges a la plaça

entretingudes i ben passades

amb quatre jocs d’infants

O passejant bombolles nuades pels carrers nous

que havíem estrenat junts feia pocs anys

I sempre present algú que es queixa

que les papallones regalin

les seves espurnes brillants

als nois joves

si ja tenen records blaus

als ulls