lunes, 21 de junio de 2010

PER PENSAR-HI UNA ESTONA

Heus ací una petita anècdota copiada no sé d’on:

L’any 1933 els hitlerians ja havien pres el poder per la via democràtica a l’Alemanya. Allà vivía l’Eric Müsham, poeta i jueu, que fou empresonat i torturat. Llurs carcellers van ficar a la seva cel·la un ximpancé robat en el laboratori d’un científic també detingut, pensant que aquell simi (un animal salvatge al seu parer) atacaría l’home el cos del qual era una gran i única nafra ensangonat com estaba per tot arreu.

En lloc d’això el ximpancé abraçà l’home amb afany protector mentre li llepava les ferides. Els zeladors, enfurismats, frustrats llurs sàdics desitjos, agafaren l’animal i el torturaren fins que va morir. En la ideología nacionalsocialista no hi havia lloc per a la pietat.

Avui dia, 77 anys després, ens adonem tristament que els ximpancés són una de les espècies que malhauradament corre perill d’extingir-se. Contràriament els nazis van augmentant i extenent-se arreu del món.