XXV

El teu cos, sagnant, caigut reposa 
damunt les llambordes brillants

i gastades: el temps és espès i pesat.

El roig damunt el gris s’assola.

És la senyera de l’horror ballant

amb un vent aspre i feral. Ha passat,

roent, el pas inexorable,

no s’atura per l’insignificant,

tendre, petit, lleuger entrebanc

que no apaga la seva fam insaciable.

No és res més que un infant.

I ja en són tants...! Records introbables.

La por glaçada i esquerpa s’allunya, execrable.

Darrera seu, un rastre d’odi inabastable va deixant.

                                   Per a la infància, víctima innocent de totes les guerres.