Primer sonet estrambòtic

El teu deler és ser-ho tot per a mi

però no pots ser el que m’està mancant

vols ser mare, també germana a la fi

tanmateix consellera i a voltes amant

Però heus ací que mon pobre cor d’infant

malgrat seu no ha crescut prou de pressa

tan aviat vol de ton càlid cos bressa

com fugir-ne tremolós i somicant

Que aital petitó i espantadís veler

és joguina del vaivé de les ones

i ensems d’un vent arrauxat i sorneguer

Ara i ací, bell heroi ple d’urc enfrontat

contra mites paorosos a milers

desvalgut poc després com un vell orat

Però el somni, trabucat,

cada matí, despertant, es fa miques

desesperant, cada matí em fa miques