Cinquè sonet estrambòtic

Un crostó de pa eixuga una llàgrima

de gana o de por no ho sé. De soledat

Amb tanta ràbia de no sentir-te aimat

joglar o guerrer bé perdràs l’ànima

Conqueriràs altíssima talaia

i jauràs entre fangs que han perdut el nom

fiblonejat per un insegur quelcom

sentiràs com enter ton ser s’esglaia

Vingut d’enlloc o d’un imprecís arreu

Udol i crit, calfred i esgarrifança

Entre por i dol sura esllanguida ta veu

Desnerit, sense força s’ensorra el cos

I abans res no passi caldrà posar preu

Que la memòria no destorbi el repòs

car sense cobejança

de la foscúria en faràs la teva seu

que fugir de l’infern ja és prou onerós