Vuitè sonet estrambòtic

Rajos de llum s’estavellen contra els murs

Líquens, grisors, molsa espessa i salangre

Un sol fugisser muda amb seda d’ambre

Altes lluernes i misteris obscurs

Curulls de les més cruels veritats

Fugívols somnis dels pobres innocents

Crits ofegats tallats per esguards roents

Corsecs tomben els ànims dels assenyats

Llisca pels carrers bullents lava espessa

Estol de minúsculs esclats fugissers

Una entranya de palpitant vivesa

Que serva passions com tresors escadussers

Amb una tendra i estimada fal·lera

Omplim futurs amb els més antics foguers

És l’art de viure amb ulls closos

No es pot dansar de cap altra manera

Cal abraonar-se com una fera

Damunt somnis ben xamosos