II

Les teves mans reposaven

damunt del meu cor.

i el món es tornava

                                   de sorra seca.

Em parlaves i amb el teu alè

el glaç encallava el meu desig.

Buscaves camins fets de paraules

                                   en un bosc de mans brandades.

Fins que l’esgotament va embolcallar-te

                                   amb una mortalla de molsa humida.

amb un mantell de preciós silenci

                                   i començaves a viure.