Dotzè sonet estrambòtic

Sageta de gel en un cos desvalgut

penetrant recerca, irada i cega

de tot bon desig la font que batega

per estroncar el doll que de vida n’ha rebut

Esteles de mort en carn viva deixa

Camins eixuts vinguts d’ignorats ermots

Gresol de rancúnies i d’odis ignots

que muda el dolç cant en eixorca queixa

Cap esperança per l’ànim desnerit

La darrera menja del condemnat

es consumeix al racó de l’oblit

Despullar la més roja flor del roser

llevant-li la cel·lofana que l’estreny

reclama la força ingent del bon guerrer

L’envellutada fragància

serà el somni secret que l’empeny

pas rere l’altre i el delit ben ferreny