VIII

Vols fer teu el que no et pertany:

                        tots els cossos i somnis

                        totes les paraules i desitjos

                                               el temps

que oblides i el que potser esdevindrà.

el record que no et deixa viure,

            l’avui que voldries mort

                        i el camí incert que trepitges

amb recança i temor.

Marciràs les veus i els besos

            dels llavis més tendres i delerosos.

Els teus somnis que esdevindran d’una foscor espessa,

            t’ofegaran la glòria erma i incerta

i amb l’esguard aterrit i fugisser

t’abraonaràs damunt la teva esbalaïdora solitud.