III

La buidor

Com una distància immensa

 va creixent entre dos cossos

           que viuen sense manyagues,

            sense llàgrimes ni raons,

            sense somriures, sense passions.

           

Les mirades es perden, fugívoles

cercant calideses espurnejants

entre nits massa fosques,

                         entre solituds d’altres ulls

En el buit no hi ha paraules

Ni tampoc tènues il·lusions

Tan sols llunyans miratges

Que voregen un esglai infinit.

            Tan sols somnis que es trenquen

                        en desvetllar-se el dia gris.