ESTELS

Desde la infantesa més primerenca, i fins allà on m’arriben els records, la meva memoria esta ben farcida d’essers i escenes fantàstiques. Contes imaginats o històries reals. Presències mítiques i oníriques o paratges insistentment insinuants. Oceans amb ones d’aigua salada o deserts amb dunes de sorra fina. Decidits i valents mariners o fantasmals viatgers al bell mig de l’immens buit. Monstres, fades, bruixes, màgics, fantasmes, dimonis, follets…
Els elements de la naturalesa, furiosos, es confabulaven amb tota una munió d’éssers que, pel seu físic o el seu tarennà, sempre es trobaven a cavall entre la palpable realitat i l’ensomni fantasiós i també amb altres huimans que abjectes i cobdiciosos cobejaven d’entrebancar el teu viatge per tal d’impedir que arribés a bon terme.
Llavors, mentalment ornat amb les armes i disfresses que pertocaven a l’omnipotent heroi de torn, m’abraonava damunt del perill, sense por, amb un deler que ratllava la ferotgia, i el que era més important sense cap mena de dubte que en sortiries guanyador d’aquella empresa.
I sempre, davant la desesperança més tenebrosa, la decepció més embogidora i el recel més angoixant, apareixien els estels salvadors.
L’estel del Nord, l’estel del Sud. Fora quin fora l’indret en el qual et trobaves perdut et tornaven la serenor, la tranquilitat de recuperar el camí perdut, el capità podía posar la proa vers el port d’aigües calmoses, el guía de la caravana conduir les petjades de les montures vers l’oasi més proper per, una vegada recuperats, seguir fins a la fita que s’havien marcat.
Llavors, quasi de cop i volta et tobaves a la maduresa. La trista insípida i aborrida maduresa dels grans? Ni un momento de repós; la lluita continua
Els contes de la nostra infantesa es transformen mentre anem creixent en recursos creatius, amb forces subtils que ens ajuden a empènyer endavant.
Més sovint potser del que jo voldria amics i companys m’han criticat ideals que els semblaven massa llunyans, irrealitzables, utòpics.
Jo no tinc cap més resposta: “Son els meus estels”.
Quan sacsejats per oratges furiosos o per abrusats vents roents arriba la calma I retrobem els estels momentàniament perduts, torna la pau i fins i tot l’alegria d’haver-nos-en sortit després de l’esforç i la lluita.
Trampes i enganys sistematicament i masiva distribuits a dojo pels mitjans de comunicació, lleis imposades que ens poden les llibertats aconseguides després de segles i segles de lluita a vida o mort, sistemes educatius/formatius que tenen com a objectiu conformar una massa homogènia, anónima, silenciosa i obedient a les ordres d’èlits econòmiques i polítiques, poderosos corruptes enlairats damunt pedestals de fingida bona voluntat envers els pacients ciutadans, entrega sistemática de les estructures estatals destinades a proporcionar seguretat i benestar als habitants del país a les cobdicioses mans privades que han vist en l’erari públic una Font més de riqueza amb la que engreixar el seu patrimoni, abús generaltizat de qualsevol pràctica de poder social, esmers dels cossos de seguretat per a la defensa dels privilegis dels poderosos reprimint les veus i gestes de qui s’aixequi queixant-se i denunciant aquests mateixos abusos ….
Al fons, destacadament brillant enmig de tanta negror el meu estel afegeix utopía sobre utopía dient-me que tots podem ajudar-nos per aconseguir un món millor. Per a tots.