I és que d'il·lusió també es viu, malament però es viu
sábado, 7 de mayo de 2011
domingo, 17 de abril de 2011
UN PENSAMENT QUE NO ARRIBA A TEMPS.
Estic convençut del tot. El pitjor invent de la historia de la humanitat és el rellotge
El temps? Què és el temps?
El passat? Records que s’amunteguen sense ordre ni concert, que venen sovint quan menys els necessites i se’n van quan et farien un gran favor. Intentem arrapar-nos a ells amb dents i ungles fins que ens fan mal i no tenim més remei que deixar-los anar
El futur? Ens afanyem a projectar-lo amb total precissió i sense donar peu als errors com si preveure’l fora el resultat d’una ciencia exacte. Sortir-nos d’aquest planning ens angoixa d’una manera aital que histèrics, corrim a refugiar-nos en les nostres preuades i rígides obsessions. No podem ser espontanis perquè tenim por que la gent que ens envolta, si ens coneix massa a fons, ens obri en canal, ens esquarteri i s’aprofiti de nosaltres d’allò més.
Entre el nostre passat i el nostre pervenir ens oblidem de viure. Ni som ara ni estem aquí. Estem perdent el temps!
El rellotge, un instrument per a mesurar, partir i repartir una cosa que realment no existeix. Una il•lusió que hem creat nosaltres mateixos.
Com la majoria de les nostres creacions se’ns ha girat en contra i ens ha esclavitzat.
El temps? Què és el temps?
El passat? Records que s’amunteguen sense ordre ni concert, que venen sovint quan menys els necessites i se’n van quan et farien un gran favor. Intentem arrapar-nos a ells amb dents i ungles fins que ens fan mal i no tenim més remei que deixar-los anar
El futur? Ens afanyem a projectar-lo amb total precissió i sense donar peu als errors com si preveure’l fora el resultat d’una ciencia exacte. Sortir-nos d’aquest planning ens angoixa d’una manera aital que histèrics, corrim a refugiar-nos en les nostres preuades i rígides obsessions. No podem ser espontanis perquè tenim por que la gent que ens envolta, si ens coneix massa a fons, ens obri en canal, ens esquarteri i s’aprofiti de nosaltres d’allò més.
Entre el nostre passat i el nostre pervenir ens oblidem de viure. Ni som ara ni estem aquí. Estem perdent el temps!
El rellotge, un instrument per a mesurar, partir i repartir una cosa que realment no existeix. Una il•lusió que hem creat nosaltres mateixos.
Com la majoria de les nostres creacions se’ns ha girat en contra i ens ha esclavitzat.
lunes, 21 de junio de 2010
PER PENSAR-HI UNA ESTONA
Heus ací una petita anècdota copiada no sé d’on:
L’any 1933 els hitlerians ja havien pres el poder per la via democràtica a l’Alemanya. Allà vivía l’Eric Müsham, poeta i jueu, que fou empresonat i torturat. Llurs carcellers van ficar a la seva cel·la un ximpancé robat en el laboratori d’un científic també detingut, pensant que aquell simi (un animal salvatge al seu parer) atacaría l’home el cos del qual era una gran i única nafra ensangonat com estaba per tot arreu.
En lloc d’això el ximpancé abraçà l’home amb afany protector mentre li llepava les ferides. Els zeladors, enfurismats, frustrats llurs sàdics desitjos, agafaren l’animal i el torturaren fins que va morir. En la ideología nacionalsocialista no hi havia lloc per a la pietat.
Avui dia, 77 anys després, ens adonem tristament que els ximpancés són una de les espècies que malhauradament corre perill d’extingir-se. Contràriament els nazis van augmentant i extenent-se arreu del món.jueves, 31 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
