I

I

La mort no és la mort.

                        És la por.

Vàreu fer-nos tanta por que ens creiem morts.

LVI

Ombra fugívola

entre incerteses

que s’esberlen

si s’alliberen les paraules

Silueta esvanida

entre boires amagada

que de tan prenyades

esclaten silents

Somni amb qui dormo

les nits massa clares

curulles d’absències

i d’anhels amarades

Miratge que s’allunya

vers horitzons fantàstics

si prou m’hi apropo

per captivar-lo

Silenci que no es trenca

entre tant soroll

d’esguards ocults

I gestos esquerps

Argentada efímera

deixes rastre d’estels

rere les intangibles ales

que et fan desaparèixer

Ombra fugívola

entre incerteses

que s’esberlen

si s’alliberen les paraules

Silueta esvanida

entre boires amagada

que de tan prenyades

esclaten silents

Somni amb qui dormo

les nits massa clares

curulles d’absències

i d’anhels amarades

Miratge que s’allunya

vers horitzons fantàstics

si prou m’hi apropo

per captivar-lo

Silenci que no es trenca

entre tant soroll

d’esguards ocults

I gestos esquerps

Argentada efímera

deixes rastre d’estels

rere les intangibles ales

que et fan desaparèixer

Ombra fugívola

entre incerteses

que s’esberlen

si s’alliberen les paraules

Silueta esvanida

entre boires amagada

que de tan prenyades

esclaten silents

Somni amb qui dormo

les nits massa clares

curulles d’absències

i d’anhels amarades

Miratge que s’allunya

vers horitzons fantàstics

si prou m’hi apropo

per captivar-lo

Silenci que no es trenca

entre tant soroll

d’esguards ocults

I gestos esquerps

Argentada efímera

deixes rastre d’estels

rere les intangibles ales

que et fan desaparèixer

Quin greu que em sap haver donat la imatge de deixadesa a qui, amb tota sa bona voluntat, accedia en aquesta estació.
Només hi ha una raó:


I, com deia algú, amb poques paraules n'hi a de sobres.

Mentre, la difícil empenta:

Em retrobaré, malgrat tot.

Amb el monstre que em corca

Deforme als teus ulls

Que son els ulls de quasi tots

Ajassat en una cambra malva

Travessada per estels a milers.

Làmpades de roges fluorescències

Lava dessota mantellines de dol

Fins esgotar el color i l’encís

De tots els meus pinzells

Que s’untaven assedegats

En sòls indecisos i tremolosos

Hi ha ombres que s’arrosseguen

Sense cos que les mestregi

Capbussar-me dins un somnis

Sense adonar-me que al bell mig del club dels romàntics

Es declarava desplegant banderes

Una trista epidèmia de sífilis

Centres de gravetat esmicolats

Per sagetes de vidre i pedra

I, ja em sap grau, però ...

S’han esgotat les disfresses

En aquesta botiga de mala mort

On no resten res més

Que quatre plànols ratats